Bellreguard, bell resguard.

Sí!!!
El divendres tornem a Bellreguard, a passar uns dies a la platja i com sempre, quan tenim per davant uns dies a Bellreguard, aprofitarem per fer excursions pels voltants....

Com que fa molta calor, buscarem excursions relaxades, del rotllo caleta a Benitatxell, arrosset mariner a Xàbia...

Però... si algun dia el senyor oratge ens presenta una treva, aprofitarem per re-visitar qualsevol de les magnífiques i properes valls: Ebo, Gallinera i Laguar.

Parlant de la Vall de Gallinera em ve un gran record de l'última visita.......

Vam aparcar el cotxe a Benialí, un dels primers pobles de la vall, on vam parar fer l'esmorzar sibarita obligatori, que aquesta vegada va consistir a:

Entrepà de Figatells amb picaeta (delícia valenciana com explica l'enllaç)

'Vi en llimonà' del que et deixen la botella de vi a la taula

Cacau en corfa, tramussos i samorra.

Café curtet


El baret tenia una terrasseta mel de romer amb vistes a la vall, on vam gaudir encara més l´esmorzar. I és que sempre s'ha de començar el dia amb força...

Després, un poc tarumbes perquè ens vam xacar la botella de vi sencera, vam iniciar el recorregut: La Ruta dels 8 Pobles ; devia ser finals de maig o principis de juny perquè ja feia caloreta i n'hi havia a muntó de cireres.

El recorregut és una passada: fonts naturals, senders preciosos, pobles encantadors, i si vas en bona època,  pot s agafar una bosseta de cireres, de bancals alterns, per no fotre a ningú.

A la Vall de Gallinera es respira un altre ambient, de poblet xicotet d´interior amb gent amable i afectuosa.

De fet, com se´ns va fer tard i havíem quedat que tornaríem a dinar, vam fer el final de la ruta a dit, amb una parella jove que ens va recollir.

Eren d´Alpatró, el poblet al costat d´on ens van parar, però casualment anaven a Benialí a menjar a un restaurant que cuinen carn de cacera. Ens van convidar a dinar amb ells, però lamentablement no va poder ser.
En qualsevol cas, tornarem a provar les delícies que ens van prometre.

P.D: A Bellreguard també s'està molt bé, sobretot en hivern quan no hi ha tants 'madrilenyos', - la gent de per allí ja sap a què em referisc... - 
Parlant seriosament; caminar per la voreta de la mar no té preu, val tots els diners del món.