Gaspatxo de Sibarita

Per a  l´estiu que abelleix menjar fresquet vos recomane que proveu de fer el gaspatxo de meló d´alger.

Un plat per a sibarites, que costa dos quinzets, com deia "ma uelo" i poca feina.

Ingredients:

Tomaques ben madures (mig euret el quilo als moros de benimaclet).

Meló d´Alger.

Cogombre, ceba i pimentó. ( a gust, a mi m´agrada posar-ne poc; mig de cada)

Pa fregidet amb oli d´haver fregit alls. Molla de pa. 

Alfàbrega fresca, oli, aigua, vinagre de mòdena i sal.
Un parell d´alls.

Meló de la gal.lia ( aquell redó xicotet de color groc)  i/o poma verda.

Elaboració:

Tallem a quadrats i mesclem en un got de batre, les tomaques, el cogombre, el pimentó, la ceba i el meló d´alger. Ho triturem tot amb la batedora i li afegim aigua ben freda al gust, amb molla de pa, una miqueta de sal, un rajolinet d´oli i un altre de vinagre de mòdena. 

Tornem a batre i ja tenim quasi acabat el plat.

Ara ve el punt sibarita d´aquest gaspatxo: el meló d´alger li dóna un toc de dolçoreta molt bona, per això li afegirem alfàbrega fresca picada ( en picar-la, la fulla solta més les aromes i notarem més el sabor) . Per acabar, completarem el plat amb els "picatostes" amb sabor a all i amb el meló de la gal.lia tallat a daus. Aquest meló és més àcid que el de tot l´any i combina molt bé ams la resta d´ingredients. L´alternativa és posar-li poma verda a trossets, si no ens agrada el meló. 

Xe que bo!!!!
Ja em contareu...


Sabieu que...

El gasptaxo manxec i l'andalús, encara que ens semblen dos plats molt diferents, tenen el mateix origen.
L'origen procedeix del mot portugués caspacho que així mateix deriva de la veu prerromana caspa, que significa fragment en derivació mossàrab.
Per tant, tècnicament, qualsevol cosa que fem en fragments xicotets es pot considerar un gaspatxo.

Toc Sibarita:

Tenir una planta d´Alfàbrega a mà i utilitzar-ne les fulles per a aromatizar el gaspatxo.