Hui és l'aniversari del gran poeta 'Estellés'; compleix 86 anys, perquè com l'Elvis o la Marilyn, tothom sap que Estellés segueix viu, i per molts anys.
El poeta de la quotidianetat: això vol dir que ha estat capaç de traure art d'un pimentó torrat, d'un vi a granell, d'un pa sucat amb oli i del seu tema preferit i el més sibarita de tots: d'unes bones cuixes.
" No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls "
Un poeta humil, del poble, de l'horta, de qui en destaquen l'humor i la ironia amb què va plasmar la seua manera de viure i de pensar i que van quedar ben reflectides a una de les seues obres mestres, el 'Llibre de Meravelles'.
Des d'aquest blog li llance el meu xicotet homenatge a un poeta sibarita, que t'aconsegueix aborronar de plaer quan el llegeixes....
El Vi
No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida.
...... i cagar-te per la pata si l'escoltes recitat en la veu d'un altre inmortal: l'Ovidi.
M'aclame a tu, Estellés, poeta inmortal: la clau que obri tots els panys, la llum il·limitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada